viernes, 23 de julio de 2010

Després de 7 mesos he tornat a recuperar la guitarra acústica i ha sigut com una injecció de moral instantània. No sé com, però he descobert mil coses que no sabia que amb una guitarra de nen de deu anys eren possibles. M'agrada el so de les guitarres acústiques. A més, per vacances, tinc una mena de tendència a descobrir grups de música, i escoltar aquells que coneixia el nom però que mai m'havia atrevit a escoltar... Estic parlant de Muse, Him, Sonic Youth, Kings of Leon, Dead Kennedys i els remix impecables de Timo Maas. M'encanta la sensació d'haver descobert una cançó d'aquelles que el primer cop que l'escoltes et ve al cap allo de "Hòstia, que bona que és aquesta".

jueves, 15 de julio de 2010



Estudio per ser comediant. Jo l’estimo aquest ofici, però ara marxaré amb vostè i no em mouré més de darrere al taulell, aniré fent el que vostè vol, diners i sempre diners, i si vostè un dia s’adona que em vaig fent ric, però em vaig fent trist, que vaig augmentant la fortuna però vaig perdent l’alegria, que he apagat els somnis, he escanyat les esperances, he mort la fe, he trepitjat les il·lusions, i he esmicolat dins del meu cor tot el que hi tenia de vida, almenys, sàpigues que enterrar la fantasia a la meva edat té més mèrit que fer fortuna, i això no ho faig per mi, ho faig per vostè, per mi la llibertat és vida, i per vostè seria la mort.




L'auca del Senyor Esteve-(Adaptació de la serie "Plats Bruts" de tv3)



jueves, 1 de julio de 2010

Let's go.





Aquest any la calor no ha arribat sola.

Últimament tinc la sensació que la meva vida és com una pel·lícula, però no tinc clar de quin gènere. Passo les hores lliures assajant per coses que no sé ni on em portaran, però el camí m'agrada. En realitat ho faig com un acte d'amor o d'agraïment, m'encanta la sensació d'asseure`m davant del piano i d'alguna manera, explicar-li que al món dels humans cada dia estan pitjor les coses. Crec en les muses, tot i que t'hagin d'agafar treballant, existeixen. Penso que tots en tenim, però que són com els animals, si les cuides et són fidels i no t'abandonen.

Somniem, clar que si. Somniem sempre, somniem sense límits en els somnis. Somniem fins l'inimaginable. I volem el possible per arribar al impossible, i volem l'impossible per arribar el possible. (Lluís Llach- Somniem)